Acta 27/01/2020

Assistents: Germàn, Cesc, Tarik, Bianca, Gloria, Mariana, Laura, Dani, Imma

Llibre d’aquest any serà: Las cenizas de prometeo. Joaquim Sempere.

Avui es parla del text de Karl Polanyi, Nuestra obsoleta mentalidad de mercado. ( · apunts / * discussió)

  • El pensament social ve marcat per la societat de mercat.
  • Un gran canvi de la societat, és la instauració de la societat de mercat. Desprès de la revolució de la màquina.
  • Els diners i el mercat ja existia, però el desenvolupament de la societat i a l’economia al voltant del mercat.
  • La terra, el treball i els diners es va trencar i distribuir pel mercat.
    • D’aquesta redistribució va esdevenir molta pobresa per la pèrdua de terres comunals, i espais no regulats pel mercat.
    • Viure de vendre les hores de treball també va ser nou.
    • Els diners no s’havien creat a l’inici per fer més diners.
      • Abans Mercaderies – diners – mercaderies
      • Ara diners-mercaderies-diners.
  • Genera un shock tant dur en la societat que es reacciona amb: proteccionisme, bancs centrals i sindicalisme.
    • Del proteccionisme es va passar al imperialisme.
    • Sindicalisme es va generar molt atur i una lluita de classes.
    • Dels bancs centrals provoca un control centralitzat no des del Govern.
      • Tot això provoca feixisme com a reacció al capitalisme i aprofitat pel capitalisme per treure’s de sobre les conquestes socials, neoliberalisme quan va caure l’URSS.

Tarik comenta que els cicles de creixement del capitalisme també provoquen xocs com el crack del 29 que va promoure el feixisme.

En Polanyi comenta que això no és natural, que és circustancial que pugui existir aquesta societat de mercat (ell creia que estava a punt de caure).

*-En realitat el capitalisme es fa més fort i després va evolucionar a diferents formes

*En Polany veia que els estats estaven agafant una mica més de força, segurament per això pensava que estava acabant.

*La reforma del mercat requeriria de (no proposta de Polany, sinó l’economista gallec Albino Prada, que ha escrit “Hipercapitalisme digital”; un article al diari Ara: Albino Prada: “Mai tant havia estat en mans de tan pocs i a tot arreu del món” http://ara.cat/_8e124397):

.Mercat

.Estat

.Comuns

*Discussió sobre el paper de cada un dels àmbits:

-Si el mercat no és natural per què ens cal?

-Actualment no som autosuficients, potser cal intercanviar matèries i productes fabricats on el mercat té lloc sense haver de ser el centre.

-Una qualitat del mercat és que reinverteix amb molta força

-És interessant que Polanyi parla dels límits antropològics. Estem acostumats a parlar dels límits físics, però aquí es parla que la societat no pot ser de qualsevol forma. No hi ha tantes formes de societat, referides als límits de societat antropològica.

Hi ha moltes apostes de mercat que destrueixen part dels comuns.

-Tancament de comuns per fomentar la propietat privada i en el cas de regne unit (SXVIII-SXIX) va utilitzar aquest procés per moure gent del camp a les ciutats per tenir mà d’obra per la revolució industrial.

-Això mostra la potència del capitalisme de moure a les persones perquè tothom faci el mateix i sigui productiu.

-Abans els béns es mercadejaven, ara el que es mou són els diners. Hi ha una diferència biofísica fonamental, la terra ara és un bé d’intercanvi de producte quan no es pot generar, igual que el treball, no es poden reproduir per tant no són mercadejables a aquest nivell.

-S’ha parlat molt dels serveis ecosistèmics (els beneficis que donen el medi ambient als ésser humans). Tot no té un valor d’intercanvi, ara se’n parla de serveis ecosistèmics … valors existencials i intrínsecs. Els existencials només pel fet d’existir o intrínsec pel valor que aporten. Valors relacionals: els valors estant tots relacionats (Kai Chan: http://ires.ubc.ca/person/kai-chan/). Si entenem més els valors relacionals potser en aquest marc molt difícil de canviar (societat de mercat) pot tenir cabuda alguna solució.

-Això seria una de les raons per les quals va aparèixer l’economia ecològica. Però hi ha varies percepcions, qui recolza posar preus als serveis ambientals (disposició a pagar pels valors ecosistèmics), o els retractors que parteixen que els serveis no tenen un preu i encara li posen preu no són intercanviable (si ens carreguem Collserola encara ens paguin per això no podem comprar una nova Collserola o res que ho substitueixi).

-Cada nou pas de complexitat fa que molta gent es queda pel camí. Ens especialitzem en tasques molt específiques i perdem la visió global, i per això potser veiem tant difícil el canvi sense el colapse.

-Pregunta, hi ha altres maneres de canviar que no sigui des del col·lapse?

-Pendent de resposta… Germàn quan ho llegeixes ens dius 🙂

Bona nit a tothom!

Mariana

Proper dia: 10 de febrer, el Tarik ens envia l’article.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.