Las cenizas de Prometeo des de la pantalla

Postal que han enviat les companyes de coordinació de CCAA de la UAB, amb imatges de la recuperació de la natura pel tema coronavirus.

Propera trobada: el dia 20 fem la lectura fins la pàgina 158, la meitat del capítol 4, que és el darrer.

Estem llegint Las Cenizas de Prometeo de Joaquim Sempere, a través d’una plataforma de voideoconferències online que, tot i ser de programari lliure, ha estat atacada per hackers, que fan l’agost en aquesta primavera confitada.

El text ens aporta opinions sobre el tipus de polítiques ambientals que cal desenvolupar per revertir la situació d’emergència climàtica, energètica, social, etc., i sobretot sobre la seva intensitat, en el sentit de que es posiciona sobre fins a quin punt cal dominar l’economia, des de la seva perspectiva ecosocialista.

Ens ha tocat compartir aquesta lectura confinades darrere de pantalles i en mans de les ments més frikis de nostre grup en quant a escenaris de joc virtual, de fet una obra d’art del Dani; ha recreat el local de cal Temerari i ens trobem allà disfressats d’avatars diversos! El coronavirus és una situació especial que ens fa veure com un govern, seguint el consell de l’epidemiologia, pot arribar a aturar temporalment l’economia; com el govern europeu pot suspendre temporalment la seva doctrina ultraliberal i permet que els governs estatals s’endeutin; com ressorgeixen amb força el caràcter centralitzador i autònom dels governs estatal i nacional nostres; les diferents opcions polítiques dels governs (els d’extrema dreta europeus, incloent Regne Unit i USA, el de Suècia, el de Portugal), les diferents lliçons que els governs es donen mútuament i com els mitjans de comunicació escullen de qui parlar i de qui no.

En diferents mitjans (Le Monde Diplomatique, El Salto) es parla de com aquestes epidèmies (coronavirus, respiratòries) estan poc més que previstes, però cada govern decideix si inverteix en prevenció o deixa que se li tiri a sobre el problema per fer alguna cosa. La retallada de la salut pública està en evidència. També diversos estudis relacionen la degradació dels hàbitats als països d’origen de l’epidèmia, el contacte entre animals i humans cada vegada més freqüent i l’evolució de patògens que habitualment no són tan virulents.

Aquí i allà, estem traient lliçons d’aquesta crisi; és clar que els governs provaran de revertir els efectes amb inversions en l’economia, i veurem com augmenten de nou gasos d’efecte hivernacle i altres contaminacions, així com projectes que esperen i ens fan tremolar. L’aturada ha permès imaginar com s’hauria de fer si l’interès fos la crisi climàtica/energètica/etc. La represa permetrà tornar a evidenciar la relació directa entre economia i degradació.

Altres aprenentatge estan més relacionats amb la convivència familiar, amb el ritme de treball, amb les desigualtats socials (la mida de les cases, els recursos per l’educació), amb el paper de la família i l’avaluació en l’educació, amb el control social. Cadascú voldrà entendre que cal promoure les tecnologies (a pesar dels límits materials i energètics tan evidents, el peak everything), que cal no deixar-se controlar el temps vital pels interessos de les empreses, que es poden precaritzar més els llocs de treball, que continua la colonització, o el que vulguin. Això dependrà molt de les perspectives de cadascú.

Cal aprofitar la situació per apostar de nou per la cobertura pública de drets. Cal aprofitar també per aprendre a controlar l’economia i tornar-li al seu lloc “natural”: un racó de l’existència dedicat a l’intercanvi, no l’eix al voltant del qual tot ha de girar. Cal aprofitar per combatre les desigualtats i deixar fora del mercat l’habitatge, per aportar recursos educatius a tothom (potser més oportunitats de lleure educatiu i no tants ordinadors), per preparar el sistema sanitari per al benefici de la població (no pel benefici empresarial).

Què més hem d’aprendre?

De les versions més socialistes de l’ecologisme, com la del Joaquim Sempere, hem de recollir quelcom d’important: que sense lluita no hi haurà canvi.

Propers dies amb coronavirus, canviem de seu

Degut al confinament pel coronavirus, el grup de lectura passa a fer-se virtualment per un temps, que tenim cal Temerari tancat. Només cal entrar a la sala virtual https://meet.jit.si/grupdelecturavirtualvajapercal els dilluns a les 18:30h.

Caldrà que digueu que sí a que el programa accedeixi a la càmera i al micro. És de programari lliure i funciona bé amb poques persones.

Provarem que aquest dia 23 de març el Jordi Pueyo ens pugui presentar el seu llibre Segona Vida online:

______________________________________________________________

Recordeu que el pròxim dilluns del grup de lectura tenim la presentació del llibre Segona Vida per part del seu autor Jordi Pueyo Tapias.

Feu-ne la màxima difusió, cartell:

AJORNAT: El proper dissabte dia 4 d’abril hi ha la jornada de les Plantes Oblidades a Igualada, aquí podeu trobar la informació: https://eixarcolant.cat/

La Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades us ofereix una oportunitat única per conèixer aquestes plantes i els seus usos, i per entendre com poden contribuir a fomentar una alimentació  saludable i una agricultura sostenible. Una Jornada única amb més de 130 propostes d’activitats per (re)descobrir les plantes oblidades i gaudir del dissabte 4 d’abril de 2020.
És una jornada molt bonica, no us perdeu l’oportunitat de descobrir-la.

Acta del dia 10/2/2020

Per començar, vam acceptar la proposta d’en Cesc de demanar el NIF que Cal Temerari té per als col·lectius per l’activitat que està organitzant l’assemblea del clima.
Després, en Tarik va explicar que trobava interessant la crítica que els dos articles feien a la superficialitat de les polítiques ambientals i per això els havia proposat. Durant el col·loqui, van sorgir diverses idees:
– Com l’esquerra pot/està fracassant en generar un canvi en les polítiques ambientals.
– El decàleg és molt simplista, no defineixen què és la transició ecològica, no qestionen el sistema, creiem que hi ha d’haver un canvi de model econòmic.
– La dificultat de compaginar el moviment ecològic amb l’agenda política.
– Les organitzacions que intenten generar un canvi en el sistema no poden ser molt radicals, perquè al final només es mantenen aquelles que el mateix sistema tolera.
– La dificultat d’aplicar bé la legislació o crear una que sigui prou crítica. Com a països hi ha molt de control però poques conseqüències, altres poc control i moltes conseqüències (com Suècia) i estats com el nostre que estem en un punt intermedi.
Finalment vam fer una ronda de solucions a la crisi en la qual ens trobem, o com veiem un futur sostenible. Hi va haver un consens general que el futur necessita un canvi de model organitzatiu.
He intentat reflectir algunes de les idees que van sortir, però ja sabeu que si voleu més, ens veiem dilluns 24. Hem de llegir fins a la pàgina 24 del llibre “Las cenizas de Prometeo” de Joaquim Sempere, que s’intentarà aconseguir en format digital.
La Laura va recordar que dilluns vinent hi ha una xerrada a la casa Aymat a les 19 sobre Justícia ambiental i geopolítica del clima.
Finalment volia afegir una frase que em va venir al cap durant la ronda de solucions. De fet, és una mica trampa perquè l’he treta del llibre de Simplicidad Elegante (el que va quedar co-finalista amb el qual comencem la propera trobada). Diu alguna cosa semblant a: vivir simplemente para dejar simplemente vivir. Referint-se a escollir viure d’una manera que permeti que la resta de la gent també pugui viure en bones condicions.
Gràcies Elena!

Lectures pel dia 10 de febrer

Proposades pel Tarik, les comentem el 10 de febrer a les 18:30h a cal Temerari:

He seleccionat d’entre alguns textos molt interessants, un parell d’articles curts però molt potents, que fan unes crítiques molt encertades a les actuals polítiques ambientals, incidint en la contradicció del nostre paradigma socioeconòmic. El primer és molt curt i es pot trobar aquí:

Relacionat amb això, el segon text l’he seleccionat per ser un recull de l’Antonio Turiel pràctic i compacte de crítiques constructives a les clàssiques propostes ecologistes:
– Una crítica transicionista al decálogo propuesto a Pedro Sánchez por las organizaciones ecologistas: https://www.15-15-15.org/webzine/2018/06/30/una-critica-transicionista-al-decalogo-propuesto-a-pedro-sanchez-por-las-organizaciones-ecologistas/

Properes sessions

  • 10 de febrer: article proposat pel Tarik
  • 24 de febrer: comencem Las Cenizas de Prometeo de Joaquim Sempere.
  • 9 de març
  • 23 de març
  • 13 d’abril: Presentació del llibre Segona Vida, per part de l’autor Jordi Pueyo
  • 27 d’abril
  • 11 de maig
  • 25 de maig
  • 8 de juny
  • 22 de juny

 

Acta 27/01/2020

Assistents: Germàn, Cesc, Tarik, Bianca, Gloria, Mariana, Laura, Dani, Imma

Llibre d’aquest any serà: Las cenizas de prometeo. Joaquim Sempere.

Avui es parla del text de Karl Polanyi, Nuestra obsoleta mentalidad de mercado. ( · apunts / * discussió)

  • El pensament social ve marcat per la societat de mercat.
  • Un gran canvi de la societat, és la instauració de la societat de mercat. Desprès de la revolució de la màquina.
  • Els diners i el mercat ja existia, però el desenvolupament de la societat i a l’economia al voltant del mercat.
  • La terra, el treball i els diners es va trencar i distribuir pel mercat.
    • D’aquesta redistribució va esdevenir molta pobresa per la pèrdua de terres comunals, i espais no regulats pel mercat.
    • Viure de vendre les hores de treball també va ser nou.
    • Els diners no s’havien creat a l’inici per fer més diners.
      • Abans Mercaderies – diners – mercaderies
      • Ara diners-mercaderies-diners.
  • Genera un shock tant dur en la societat que es reacciona amb: proteccionisme, bancs centrals i sindicalisme.
    • Del proteccionisme es va passar al imperialisme.
    • Sindicalisme es va generar molt atur i una lluita de classes.
    • Dels bancs centrals provoca un control centralitzat no des del Govern.
      • Tot això provoca feixisme com a reacció al capitalisme i aprofitat pel capitalisme per treure’s de sobre les conquestes socials, neoliberalisme quan va caure l’URSS.

Tarik comenta que els cicles de creixement del capitalisme també provoquen xocs com el crack del 29 que va promoure el feixisme.

En Polanyi comenta que això no és natural, que és circustancial que pugui existir aquesta societat de mercat (ell creia que estava a punt de caure).

*-En realitat el capitalisme es fa més fort i després va evolucionar a diferents formes

*En Polany veia que els estats estaven agafant una mica més de força, segurament per això pensava que estava acabant.

*La reforma del mercat requeriria de (no proposta de Polany, sinó l’economista gallec Albino Prada, que ha escrit “Hipercapitalisme digital”; un article al diari Ara: Albino Prada: “Mai tant havia estat en mans de tan pocs i a tot arreu del món” http://ara.cat/_8e124397):

.Mercat

.Estat

.Comuns

*Discussió sobre el paper de cada un dels àmbits:

-Si el mercat no és natural per què ens cal?

-Actualment no som autosuficients, potser cal intercanviar matèries i productes fabricats on el mercat té lloc sense haver de ser el centre.

-Una qualitat del mercat és que reinverteix amb molta força

-És interessant que Polanyi parla dels límits antropològics. Estem acostumats a parlar dels límits físics, però aquí es parla que la societat no pot ser de qualsevol forma. No hi ha tantes formes de societat, referides als límits de societat antropològica.

Hi ha moltes apostes de mercat que destrueixen part dels comuns.

-Tancament de comuns per fomentar la propietat privada i en el cas de regne unit (SXVIII-SXIX) va utilitzar aquest procés per moure gent del camp a les ciutats per tenir mà d’obra per la revolució industrial.

-Això mostra la potència del capitalisme de moure a les persones perquè tothom faci el mateix i sigui productiu.

-Abans els béns es mercadejaven, ara el que es mou són els diners. Hi ha una diferència biofísica fonamental, la terra ara és un bé d’intercanvi de producte quan no es pot generar, igual que el treball, no es poden reproduir per tant no són mercadejables a aquest nivell.

-S’ha parlat molt dels serveis ecosistèmics (els beneficis que donen el medi ambient als ésser humans). Tot no té un valor d’intercanvi, ara se’n parla de serveis ecosistèmics … valors existencials i intrínsecs. Els existencials només pel fet d’existir o intrínsec pel valor que aporten. Valors relacionals: els valors estant tots relacionats (Kai Chan: http://ires.ubc.ca/person/kai-chan/). Si entenem més els valors relacionals potser en aquest marc molt difícil de canviar (societat de mercat) pot tenir cabuda alguna solució.

-Això seria una de les raons per les quals va aparèixer l’economia ecològica. Però hi ha varies percepcions, qui recolza posar preus als serveis ambientals (disposició a pagar pels valors ecosistèmics), o els retractors que parteixen que els serveis no tenen un preu i encara li posen preu no són intercanviable (si ens carreguem Collserola encara ens paguin per això no podem comprar una nova Collserola o res que ho substitueixi).

-Cada nou pas de complexitat fa que molta gent es queda pel camí. Ens especialitzem en tasques molt específiques i perdem la visió global, i per això potser veiem tant difícil el canvi sense el colapse.

-Pregunta, hi ha altres maneres de canviar que no sigui des del col·lapse?

-Pendent de resposta… Germàn quan ho llegeixes ens dius 🙂

Bona nit a tothom!

Mariana

Proper dia: 10 de febrer, el Tarik ens envia l’article.

Acta 13/01/2020, important llegir-la

  1. El Grup de Lectura d’Ecologia Política de cal Temerari signarà a través de la Imma i qui més vulgui signar la Declaració d’Emergència Climàtica de Sant Cugat. (No el club de tir o similar, i no oblidem lo de “cal Temerari”).
  2. Ahir vàrem decidir que el German aniria en nom del grup a l’Assemblea pel Clima per ajudar amb la redacció del manifest d’inici; a través de mail ho treballarem diversa gent del grup, com la Laura i… qui més?
  3. Proposarem un intercanvi a Fridays 4 Future Sant Cugat! ens falta una mica de gent, però la idea és participar a un parell de setmanes o un mes de les seves reunions i accions i després que vinguin a les nostres, com qui fa un intercanvi amb un cole d’Itàlia.
  4. A les reunions de l’assemblea de cal Temerari estan anant la Laura i el Dani, accepten relleu però per ara hi van.
  5. Següent lectura:

Llegirem primer dos textos curts, un de Karl Polanyi i un de Gregory Bateson, i després ens posarem amb el llibre de Joaquim Sempere “Las cenizas de Prometeo”.

Esperem que el Joaquim Sempere pugui venir a presentar el llibre. El Jordi Parés ens ho va oferir, i a més li demanarem que ens presenti un dia les propostes energètiques “comunes” que tenen.

També volem fer una presentació del llibre “Segona Vida” de Jordi Pueyo i Tàpies, que com el “Un Futuro Sin Más” de l’Antonio Turiel és novel·lat sobre el col·lapse, són versions modernes i més sofisticadetes i serenes de Mad Max 😉 Potser podem provar que presentin els dos les seves novel·les, tot i que el Turiel és difícil. Però volem que sigui els dies 10 i 24 de febrer, no els que proposava l’Isidre, és possible?

La Teresa proposarà a cal Temerari una exposició del viatge en bici per Amèrica Llatina de l’Artur, un periodista local que ha tornat fa poc.

Altres lectures que queden descartades per ara són les memòries del Martínez-Alier, la Simplicidad Elegante, la Guia de la Transición (Juan del Río), Un bon Clima (Jordi Bigas) i Mañana. També s’ha expressat (de nou) l’interés per llegir la connexió entre feminisme i ecologisme (però el llibre que acabem de llegir és ecofeminista). Potser acabem llegint Segona Vida, però per ara fem-ne només una presentació.

El German ha penjat al servidor del Dani el capítol “Nuestra obsoleta mentalidad de mercado” de Karl Polanyi, una mica resum d’idees fonamentals del seu llibre La Gran Transformación, un text massa extens per llegir-lo al grup, però clau, com el Capital i altres, per entendre l’inici i la naturalesa de l’impacte de l’economia en el planeta, en aquesta ocasió des de la perspectiva de l’antropologia econòmica.

6. Lectura del poema – epíleg del llibre, per Jorge Riechmann:

Ens agrada que parli de finances, el que no s’ha parlat gaire en el llibre. Segurament és un dels llocs per on començar a fer polítiques de desmuntatge del capitalisme: el control i limitació dels fluxos financers. Els diners tenen repercussions clares en el metabolisme de la societat.

El tema de la població i del seu impacte és prou tabú i desconegut per l’ecologisme (en els 80-90 se’n parlava, sobretot a partir de “la bomba demogràfica de Paul Ehlric), però la mala consciència d’estar culpant als pobres va fer que no se’n parlés més, per lo que queda com a camp lliure per l’extrema dreta.

La història ambiental explica com la humanitat caçadora-recolectora (o “forratgera” com diuen Fernández Durán i González Reyes), quan arribava als territoris per primera vegada, feia desaparèixer els grans predadors, per competència, més amb tècniques indirectes i inconscients, com el foc, que no només amb llances.